Entrevista a MARC BERTOMEU, Secretari General de Podem Barcelona

El  trencament que demana Podem passa primer per un procés constituent a nivell estatal i després un referèndum d’autodeterminació a Catalunya?

Nosaltres sempre hem dit que el dret a decidir és fonamental i l’exercim internament. Per tant, és inherent a nosaltres defensar-lo en les qüestions que afecten al conjunt de la ciutadania. Creiem que en cas que els ciutadans de Catalunya decideixin formar un estat independent, això només es pot resoldre amb una consulta, però no amb unes eleccions plebiscitàries.

Proposem fer un procés constituent que reconegui aquest caràcter plurinacional [d’Espanya] on el dret a l’autodeterminació sigui un dels eixos d’aquesta nova constitució.

 

Reconduir el dret a decidir a través d’una legalitat constitucional?

Sí, però el dret a decidir és un concepte que no existeix a la pràctica, és més teòric que pràctic. I el que s’ha de fer és convertir aquesta teoria en pràctica. Cal el dret a l’autodeterminació, que vol dir que els ciutadans de Catalunya siguin els únics que puguin decidir sobre Catalunya. En cap cas nosaltres hem plantejat que la independència de Catalunya s’hagi de votar amb un referèndum al conjunt d’Espanya, no tindria sentit. El que plantegem és un canvi constitucional per instaurar una legalitat que permeti això i també el propi dret a decidir, més enllà de l’autodeterminació, referit a la sanitat, l’educació o l’energi, entre d’altres.

 

Els catalans són una minoria estructural a Espanya. Veus possible una majoria estatal que aprovi una constitució que contingui el dret a l’autodeterminació dels pobles?

És clar, el que hem de fer quan parlem de dret a decidir és no parlar únicament de dret a l’autodeterminació. El dret a decidir que es contempli en aquesta constitució no és exclusivament per als catalans i un canvi a la Constitució espanyola ha de ser beneficiós pel conjunt. Creiem que el dret a l’autodeterminació dels pobles és un requisit indispensable per a qualsevol democràcia, és bo per Catalunya i per Espanya.

 

Vas dir que no et declaraves independentista i que havies votat Sí-No el 9N. Creus que l’aposta que cal fer és el federalisme?

No. No sé si és el federalisme o no. Jo no em considero independentista ni contrari a la independència, el que no vull és una independència de la mà de CiU. Si és una independència només de l’Estat Espanyol no té cap sentit perquè seguirem sota la tutela de la Troika. El canvi ha d’anar més enllà. Si és una independència per tal que les qüestions socials siguin prioritàries  i no el pagament del deute, benvinguda sigui. Tot això a títol personal.

 

Des d’algunes tertúlies o debats s’ha dit que Podem és la darrera esperança de l’Estat Espanyol per evitar la independència. Què els diries?

Jo crec que el motor pel qual s’engega l’independentisme és un Estat Espanyol que no reconeix la plurinacionalitat. Quan tu ets al poder has de legislar per tots, no pels interessos d’un conjunt d’empreses, com el Partit Popular. Podem no és un intent d’apagar l’independentisme, és un intent de reformar Espanya. El catalanisme ha estat sempre una força regeneradora d’Espanya i no havia estat mai independentisme. Que ara sigui independentisme no és cap inconvenient, Podem seguirà tenint sentit en una Catalunya independent perquè Podem és una aposta social.

 

Com són els mecanismes de participació interna a Podem?

Fem servir votacions telemàtiques, no hi ha cap altre partit a l’Estat Espanyol que faci això. Qualsevol persona es pot inscriure a Podem només amb un DNI, un número de telèfon i sent major d’edat. Escollim tots els nostres càrrecs interns amb llistes obertes i totes aquelles consultes, pactes post o preelectorals, etc. es voten com hem fet amb Barcelona en Comú. Totes les decisions fonamentals per la línia política del partit són determinades pels sistemes de democràcia interna.

Marc_Bertomeu_1

 

I a Barcelona, els càrrecs electes com els que formeu part del Consell Ciutadà com rendiu comptes?

Vam ser escollits per un mandat de tres anys durant els quals es pot demanar la revocació de qualsevol càrrec amb un 10% dels inscrits a Podem. A més, hi ha diferents espais de participació i de rendiment de comptes. Hi ha una àrea de treball que  recull diferents sensibilitats o neguits per intentar resoldre’ls. Un rendiment de comptes de dalt a baix i també de baix a dalt, que pot modificar la línia política del partit a través dels diferents espais de participació.

 

Qualsevol representant polític dins de Podem és més un portaveu que no pas un representant?

En el meu cas és així. Jo no prenc decisions unilateralment a Podem i de portes enfora sóc portaveu. De cara endins tinc el mateix  pes que qualsevol altre conseller: sóc l’encarregat de convocar però les decisions les prenem col·lectivament, com a equip.

 

Podem ha crescut molt ràpidament i s’ha multiplicat de manera inusual en la història recent de la política espanyola. Creus que el suport electoral que del partit és prou sòlid per mantenir-se fidel?

Podem només té un any de vida i, qualsevol anàlisi que s’intenti fer és imprecís. Podem és una projecció a l’alça. Parteix de la hipòtesi que es pot guanyar, que la ciutadania pot prendre les institucions a través d’eleccions. Podem no té una massa de votants fixes, precisament tenim uns votants que són els més volàtils i crítics. Qualsevol decisió que es pren des de la direcció del partit és profundament qüestionada, i és bo que ho sigui. Així són identificats els problemes i es poden corregir. Això és el que fa que Podem funcioni.

 

Dius que és important que no es requereixi a la població les 24 hores del dia mobilitzada. Quin paper reserva Podem pels espais de participació que que ja existeixen (Consells de Districte, Consells de Dones, etc.)?

Aquests espais de participació són buits. Un ciutadà pot anar a manifestar el seu malestar als Consells de Districte, però se l’ignora. Proposem canviar-ho radicalment, se’ls ha de donar capacitat de decisió i reconeixement. La gent quan participa espera un retorn, i proposem escollir democràticament els consellers de districte quan normalment són càrrecs triats a dit.

 

També cal que els ciutadans s’impliquin es mobilitzin i participin. Com s’aconsegueix?

Amb aquest retorn. El ciutadà participarà en política en la mesura que vegi que la seva participació té un resultat i que porta a alguna cosa. Evidentment, no sempre que un ciutadà participi aconseguirà beneficis, la democràcia funciona així. El que es necessita és que aquests espais de participació donin resposta i això s’aconsegueix amb compromís i voluntat política. Un dels compromisos de Barcelona en Comú, així com de Podem, és que qualsevol ILP que es presenti no quedi mai aparcada.

 

Per tant, quan s’ha intentat incrementar la participació ciutadana a través de processos com els pressupostos participatius o el referèndum de la Diagonal, el problema no està en l’actitud o la cultura política ciutadana sinó en com han estat plantejats?

Tenim una cultura política que és hereva de la Transició que, malauradament, és un punt i seguit amb el Franquisme, de manera que hi ha uns sectors de població que han estat predominants en el poder, i que tradicionalment són conservadors. Això es veu als mitjans, on hi havia una hegemonia conservadora que ara està canviant. La cultura política d’aquest país és poc de retre comptes i molt de mantenir un statu quo, votar sempre el mateix. A mesura que els ciutadans participin i vegin un retorn de la seva participació canviarà la cultura política. Propostes com la consulta de la Diagonal o el multireferèndum caminen en aquest pas, tot i que puguin fracassar. El plantejament de la Diagonal no va ser un error polític, sinó principalment un error tècnic.

 

La candidatura que ha de presentar aquestes propostes, Barcelona en Comú, inclou ICV, que ha estat molts anys a l’Ajuntament fins i tot amb responsabilitats al govern i que no ha impulsat cap mecanisme com els que plantegeu. Ha canviat ICV?

Com a formació política estem oberts a parlar amb qualsevol. ICV té una aposta de regeneració interna, com s’ha demostrat durant el procés del codi ètic: limitant els mandats,  el sou i apostant per metodologies radicalment diferents. No som ningú per limitar un partit que està en procés de canvi. En cas que ICV no compleixi els compromisos que ha pres, serà denunciat.

 

En canvi, la CUP segurament coincideix en molts aspectes amb Podem, però no forma part de la candidatura. S’hauria pogut fer més perquè hi fos? Quin ha estat l’element que ha fet que no s’hagi integrat?

La TPM de la CUP i nosaltres vam ser les dues forces que més vam aportar en el procés d’elaboracio del codi ètic. La TPM va participar moltíssim al procés, però va decidir en assemblea no confluir amb nosaltres. La porta segueix oberta, creiem que poden aportar molt.

 

Barcelona en Comú s’ha plantejat des del començament com un procés de confluència, però ha rebut critiques. S’ha sentit a Celestino Sanchez, dels iaioflautes, que Barcelona en Comú s’havia convertit en una coalició de partits com les tradicionals.

Barcelona en Comú és una coalició tècnica. A l’hora de presentar-nos a unes eleccions, podríem fer una agrupació d’electors, però és ineficient i gairebé impossible de gestionar perquè  un cop acabades les eleccions hi ha pocs elements de rendició de comptes. Els espais de governança i presa de decisions de Barcelona en comú són profundament democràtics. El model organitzatiu post-eleccions s’està decidint per la pròpia gent que hi participa. No és una sopa de sigles sinó que es una confluència real que s’està donant amb la convergència dels diferents espais.

 

Un dels aspectes més destacats en la roda de premsa de presentació del nou nom, va ser  l’èmfasi en l’assalt a les institucions. La portaveu de la TPM Maria Rovira, en canvi, va dir que la diferència entre la Trobada (CUP) i Barcelona en Comú és que per ells l’“empoderament popular” va més enllà de la victòria electoral. La via institucional és la millor forma de canalitzar la participació política ciutadana?

És una forma més, és indispensable guanyar unes eleccions per canviar la forma de fer les coses. Ja podem fomentar tota la participació possible, que si no tenim capacitat de traslladar-la a les institucions, no es tradueix en un canvi de les coses. Volem guanyar les eleccions sense renunciar a certs principis de funcionament acordats. És possible guanyar i alhora habilitar aquests canals de participació.

 

Miquel Iceta (PSC) referint-se a Podem, i va dir que “ells no van néixer en platós de televisió ni en cenacles elitistes”. Què li diria?

Podem neix a partir de la hipòtesis d’un grup promotor on la majoria érem politolegs i es constitueix a partir de la gent que s’organitza en cercles. Té una dualitat, neix en part als platós de televisió per obrir-se una escletxa mediàtica a l’hegemonia conservadora, i intenta canviar-la per una lògica participativa. Creure que la política només es produeix a les institucions és el gran problema que han tingut partits tradicionals com el PSC, que s’estan allunyant de la població per dedicar-se únicament a la política institucional. La política institucional és una eina per canviar les coses, la política en si es fa al carrer i com a extensió, als platós de televisió on es fa debat.

 

Estàs d’acord amb Pablo Iglesias quan diu que avui en dia la gent ja no milita als partits sinó que milita als mitjans?

L’activisme polític no es pot reduir només al partit, que a la pràctica acaba essent una executiva que marca la línia política que els militants han d’obeir. Has de participar i acceptar el que et marca la direcció del partit o estàs fora. Podem vol trencar amb això, té un lideratge per incloure’s en el funcionament polític i mediàtic que sempre intenta buscar una cara visible. Ho hem d’acceptar i hem de jugar amb certes normes del joc. Als platós s’estan tenint grans debats d’idees polítiques que fins ara era difícil que es poguessin mantenir i que per desgràcia no es tenen als parlaments. Això és el que vol dir Pablo Iglèsias.

 

L’activitat que es pot donar a un plató de TV segurament també implica certa simplificació. Fins a quin punt és vàlid simplificar?

Tots els mitjans tenen les seves limitacions i cal entendre el seu funcionament i intentar adaptar els missatges a cada mitjà, això no vol dir manipular, sinó  saber transmetre el missatge. El debat polític no es pot simplificar a un plató, i de fet, no es fa. La funció principals dels cercles és empoderar la ciutadania: donar informació, formació i crear debat perquè part d’aquesta ciutadania pugui prendre decisions per ella mateixa.

 

Els milions que ICV deu als bancs no seran un llast per la candidatura?

No, això és un problema d’ICV a nivell nacional i un dels compromisos és que cap dels diners, que ICV avança per la campanya i que seran retornats, acabin en pagar deute bancari.

Quin percentatge d’opcions reals té Barcelona en Comú per desterrar l’alcalde Trias? Nosaltres no tenim recursos per fer enquestes, els inputs que rebem són tenim opcions de guanyar. No serà fàcil en cap cas, ens queda molta feina per fer.

Dieu que per poder arribar a l’ajuntament seguieu mantenient la porta oberta a la CUP. Defensarieu una aliança amb ERC o el PSC per prendre el govern a Trias?

Això ho haurien de decidir els espais de participació, com la resta de pactes pre o post electorals. Decisions tan fonamentals no s’han de prendre en despatxos sinó fent participar la gent. Treballem amb l’hipòtesi de guanyar, no d’oposició ni de pactar amb cap altre partit. La nostra és una opció guanyadora i esperem que no calgui pactar amb cap altre partit

 

Si la proposta de Podem pretén aconseguir un electorat transversal, per què a nivell autonòmic prefereixen presentar-se sols i no sumar esforços amb altres formacions com fan a nivell municipal i com planteja Iniciativa?

La hipòtesi amb què treballem és presentar-nos en solitari, la gent de Podem vol votar la papereta de Podem.  No estem tancats a parlar amb ningú, però no només  haurem de parlar aquests pactes electorals en despatxos. No es pot traslladar aquest pacte municipal en l’àmbit autonòmic, la política municipal no es pot extrapolar ni tan sols entre diferents poblacions, perquè cada ciutat té uns problemes i dinàmiques diferents.

Des de Podem heu repetit que tots els comicis que viurem aquest any s’enmarquen en un moment polític europeu i sobretot del sud d’europa, l’exemple és Grècia. penses que les frustracios o fracassos que pugui cometre Syriza d’aquí al maig poden afectar la vostra candidatura que en bona mesura s’hi identifica?

Grècia no és Espanya, és un país amb una problemàtica diferent. La bombolla immobiliaria d’Espanya no la va tenir, l’atur i la pobresa energètica són compartits. a l’hora de negociar el pagament del deute tampoc és el mateix, grecia és el 2% de l’economia europea, espanya n’és el 12%. Podem i Syriza tampoc són exactament el mateix. Syriza és una coalicio de partits amb llarga tradició a l’esquerra i Podem és una iniciativa que porta un any treballant. Això no vol dir que no compartim un projecte a escala europea. El gran problema que té Europa  és que els estats tenen poca capacitat d’incidència i és la troika qui en té. Tots els paisos d’Europa han d’anar junts per tal d’arreglar el problema que suposen la troika i la UE.

 

Com es farà front a la situació d’emergència social? Com creus que els votants de Podem assumirà els tempos d’aplicació de les polítiques que tant esperen?

Els qui ens diuen que no tenim programa electoral menteixen, tenim un programa electoral en confecció molt més seriós que el que presenten la resta de partits. Mesures com la renda bàsica garantida no es poden aplicar el dia després de guanyar, és un procés a llarg plaç però s’ha d’intentar que es faci amb la màxima celeritat possible perquè ens trobem en una situació d’emergència social.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s