Divisió a ICV Barcelona entorn de la renda bàsica universal

Una trentena de persones es van acostar a l’Àgora de l’Eixample aquest dimarts per informar-se i debatre sobre la nova proposta contra la pobresa que impregna en el debat polític municipal en aquest moment que tants grups han qualificat d’emergència: la renda bàsica universal. L’economista Lluís Torrents, el sociòleg Pau Marí-Klosé, la Coordinadora Nacional d’Acció Jove de Comissions obreres, Aina Vidal, i el president del grup municipal d’ICV-EUiA a l’ajuntament de Barcelona, Ricard Gomà, van ser els encarregats d’evidenciar les diferències que suscita l’aplicació de la renda bàsica universal.

Un moment de la xerrada-debat sobre la Renda Bàsica Universal a l'Àgora de l'Eixample (ICV Barcelona) // FOTO: Pol Fernàndez.

Un moment de la xerrada-debat sobre la Renda Bàsica Universal a l’Àgora de l’Eixample (ICV Barcelona) // FOTO: Pol Fernàndez.

La defensa Lluís Torrens va aclarir el significat de la renda bàsica universal (RBU): “Renda monetària transferida periòdicament a cada ciutadà amb independència de la seva situació econòmica” Tot seguit va justificar la necessitat de “superar l’aspiració clàssica de la socialdemocràcia: la igualtat d’oportunitats” per defensar la igualtat de posicions en una societat on la idea de la plena ocupació s’esvaeix i l’atur permanent facilita la precarització i la “societat low-cost”. L’economista va presentar la viabilitat econòmica d’aquest projecte de subsidi, que es podria atorgar de manera individual o per unitat de convivència, i les seves bondats en la lluita contra la pobresa i la desigualtat. Molt més progressiva que altres mesures, com l’IRPF, la renda bàsica universal reduiria l’índex de Gini de l’Estat Espanyol fins a 0’25, al nivell de la majoria de països del nord d’Europa. Ricard Gomà també es va presentar una defensa “convençuda però discreta de la RBU, a la qual, va dir, “no se li pot exigir allò pel qual no ha estat concebuda”. Per Gomà és una mesura que ajuda a desmercantilitzar el dret a l’existència i  que reuneix tres grans elements positius:

  1. Actua quasi definitivament contra la pobresa.
  2. Garanteix la llibertat i l’autodeterminació de les persones —el dret a no ser dominades—, sobretot pel que fa als col·lectius més vulnerables.
  3. Simplifica els tràmits burocràtics gràcies a la substitució de diversos tipus de subsidis.

Al mateix temps, però, el cap del grup municipal va reconèixer que la RBU encara genera problemes de tipus filosòfics, ja que molta gent no entén que algú pugui percebre una quantitat fora del treball remunerat clàssic; econòmics, però va assegurar que són superables; i, sobretot, culturals, ja que el consens entorn d’aquesta proposta encara no existeix a la nostra societat. Els dubtes Molt menys convençut, Pau Marí-Klosé va reconèixer el caràcter no intrusiu de la RBU però expressar els seus dubtes sobre si desincentiva alguns grups de població per a treballar, si alguns llocs de treball poden acabar sent per a grups col·lectius determinats que no percebin la renda o si pot segmentar —encara més— la societat. Citant Hirschmann, Klosé va defensar que la RBU podria convertir-se en una forma de sortida que al cap i a la fi debilités les estructures de protesta i de defensa dels treballadors que fins avui s’han mostrat més efectives. A més, va apuntar que els resultats que es persegueixen es podrien obtenir amb altres mesures com per exemple un complement després de fer la declaració de la renda en els casos pertinents o un impost negatiu i va posar èmfasi en la necessitat que l’administració centri la seva protecció en els infants. Les crítiques Aïna Vidal va deixar clara d’entrada la seva oposició a la proposta debatuda i enumerar els problemes fonamentals que pot presentar:

  1. Una ajuda de caràcter universal fa que el seu efecte igualador es dilueixi.
  2. Possible efecte inflacionista derivat de l’augment del poder adquisitiu mitjà de la població.
  3. La societat en el seu conjunt estaria sufragant els salaris mal pagats per les empreses, que és a qui correspon pagar-los.
  4. En funció de la seva aplicació podria generar una borsa d’exclusió amb ciutadans de primera —que percebrien la RBU— i ciutadans de segona —sense la renda bàsica.

La representant de comissions obreres, però, no es va quedar aquí, sinó que va presentar les seves propostes d’acord amb els objectius compartits amb la resta de la taula tenint present la situació de crisi que perdura:

  1. Ús dels recursos per a revertir les retallades i assegurar la qualitat i universalitat dels serveis públics.
  2. Creació d’ocupació tant en el sector privat com en el sector públic.
  3. Establiment d’una Renda Mínima Garantida que, va dir, sí que dóna resposta als problemes concrets i no és inflacionista.
  4. Dignificació dels salaris a partir de la negociació col·lectiva
  5. Reconeixement de les tasques invisibilitzades i no remunerades.

Narcís Figueras (@figtreesgodmade)

Anuncis

One response to “Divisió a ICV Barcelona entorn de la renda bàsica universal

  1. Però això no és divisió, sinó debat raonat i aprofundit sobre una qüestió important. Malament aniríem si una proposta tan radicalment innovadora despertés reaccions unànims

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s